L’energia als habitatges 22-3-2011

A continuació us deixem amb unes preguntes sobre el consum energètic, les quals ens faran reflexionar i ens faran apendre moltes coses.

1. Quina és la quantitat d’energia que es consumeix, aproximadament, als habitatges de Catalunya?

La despesa energètica mitjana d’una llar catalana pot oscil·lar entre 600 i 1.500 / any.

2. Com afecta aquest consum al medi ambient?

El consum d’energia al sector residencial ha augmentat un 5% en els darrers anys, i és responsable del 25% de les emissions de CO₂ a Barcelona.

3. En edifici buit no s'hi consumeix energia. Per què es diu que en els edificis buits s’ha malbaratat l'energia?

Perquè si per fabricar els materials de construcció i per construir un edifici es necessita molta energia: si després no es fa servir, s'hauran malbaratat tots aquests recursos.

4. Creus que pot afectar molt la nostra actitud davant el consum d’energia a casa nostra? De quina/es manera/es?

Sí. Els edificis, com les màquines o els cotxes, també tenen un rendiment energètic. Hi ha edificis molt eficients (amb bon aïllament, finestres de doble vidre, bons tancaments...) i d’altres que no ho són tant.

5. Alhora de comprar o llogar un habitatge, quins aspectes tindries en compte per reduir el consum energètic?

A l’hora de comprar o llogar un habitatge és important tenir en compte els següents factors que depenen de tota la finca:

• Alçada: els habitatges del darrer pis son els més desprotegits davant les adversitats meteorològiques: perdran calor a l’hivern i es sobreescalfaran a l’estiu.
• Orientació: la millor orientació és la sud o sud-est doncs, si no hi ha ombres dels edificis del davant, l’habitatge gaudirà d’insolació directa durant més hores al dia, disposant de llum i d’escalfor naturals. I a l’estiu? Posant una protecció de tipus tendal, o bé abaixant les persianes, evitarem que la radiació (més vertical en aquesta època de l’any) entri a l’habitatge. Convé considerar també la direcció dels vents predominants de la zona, per aprofitar-los a l’estiu i protegir-nos al hivern.
• Aïllament: els murs de l’edifici, especialment els exteriors, han d’estar ben aïllats de les diferències de temperatura i humitat que es puguin produir al llarg de l’any. No és fàcil de detectar a simple vista, però podem preguntar al propietari, o bé estimar-ho coneixent l’edat de l’edifici.
• Finestres: les finestres son els punts febles de pèrdues de calor dels edificis al hivern. A través d’elles es pot arribar a perdre 10 vegades més energia que a través de la mateixa superfície de mur. Una avantatge al hivern és que si tenim una bona orientació ens permeten captar calor deixant passar els raigs solars.
• Infiltració: és la entrada d’aire per petites obertures o ranures en els tancaments de l’habitatge. Son molt difícils de quantificar.

6. Descriu el clima de Barcelona.

El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical. És un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical. No plou a l'estiu. D'altra banda, als mesos d'hivern pot arribar a glaçar. Les precipitacions anuals són intermèdies entre les dels climes temperat i tropical i les del clima subtropical.

7. Quins remeis passius (no consumeixen energia) milloren el confort a les nostres llars?

• Estiu

Colors interiors i materials: els colors clars reflecteixen la radiació solar i per tant ajuden a mantenir més fresc l’habitatge, a més de reflexar millor la llum. El color del terra (i els materials de què està fet) és especialment rellevant, doncs és on més incideixen els raigs. Un terra de ceràmica i de color clar acumularà menys calor que un parquet.

Ventilació creuada: obrir finestres de façanes oposades (especialment en posició nord i sud) farà circular l’aire per l’interior de l’habitatge.

Proteccions solars: són molt importants per reduir l’acumulació de la calor als murs o el pas de la radiació per les obertures. És sempre més eficient posar una protecció a l’exterior de les finestres

(tendal, persiana, voladís) que cortines o paraments interiors, doncs evita que s’escalfin els propis materials de l’edifici.

Vegetació: una massa considerable de vegetació, dins o fora de l’habitatge, refresca l’ambient. Es pot utilitzar per crear ombres.

• Hivern

Segellat de portes i finestres: les fuites de calor per les escletxes de portes i finestres pot arribar a representar el 50% de la calor subministrada a la llar però en molts casos fàcil de solucionar: un truc molt senzill per evitar-les és segellar els marcs de les finestres o de les portes amb un a cinta (de cautxú, goma o d’altres materials) que es ven a les ferreteries.

Vidres finestres: podem reduir les pèrdues de calor amb un bon marc que ajusti bé (de fusta o bé d’alumini amb trencament de pont tèrmic). I posant dobles vidres en comptes de vidre senzill

podem reduir en un 25% la despesa de calefacció.

Persianes i cortines: obre-les per deixar entrar els raigs solars al hivern i tanca-les per mantenir la calor dins de l’habitatge. Fes el contrari al estiu.

Roba: al hivern també es un mesura d’eficiència posar-se un jersei a casa (no cal anar per casa amb màniga curta en ple hivern!).

8. Intenta ordenar de menor a major el consum els següents sistemes actius (consumeixen energia) que milloren el nivell de confort a les nostres llars.

(de menys a més consum): terra radiant (amb solar) <>

<>