Aglomerants: Es diuen materials aglomerants aquells materials que, en estat pastós i amb consistència variable, tenen la propietat de poder-se modelar, d'adherir fàcilment a altres materials, d'unir-los entre si, protegir, endurir i aconseguir resistències mecàniques considerables.
Aquests materials són de vital importància en la construcció per formar part de gairebé tots els seus elements.
Els materials aglomerants es classifiquen en:
- Materials aglomerants pètrics, com ara guix, calç, magnèsia, etc.
- Materials aglomerants hidràulics com poden ser el ciment, calç hidràulica, formigó, rajola hidràulica, etc.
- Materials aglomerants hidrocarbonats com poden ser quitrà, betum, etc.
Conglomerants: Es denomina conglomerant al material capaç d'unir fragments d'un o més materials i donar cohesió al conjunt mitjançant transformacions químiques a la seva massa que originen nous compostos. Els conglomerants es fan servir com a mitjà d'unió, formant pastes anomenades morters o argamasses.
Els aglomerants són materials capaços d'unir fragments d'una o varies substàncies i donar cohesió al conjunt per mètodes exclusivament físics; als conglomerants és amb processos químics.
Els conglomerants més habituals són el guix, la calç, i el ciment. Es classifiquen, segons la seva composició, en:
Els aglomerants són materials capaços d'unir fragments d'una o varies substàncies i donar cohesió al conjunt per mètodes exclusivament físics; als conglomerants és amb processos químics.
Els conglomerants més habituals són el guix, la calç, i el ciment. Es classifiquen, segons la seva composició, en:
- Primaris
- Guix
- Calç
- Ciment
- Morter
- Formigó
- Betum
- Asfalt
- Quitrà
Tipus de conglomerants:
Fonaments: Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl. Els fonaments són la base de l'edifici. És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny. Un del de fonament més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó (fotografia). En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat. Les fases de construcció dels fonaments són:
Estructura d'un edifici, funció i parts.
Cobertes: La coberta de l’edifici és la part superior que el cobreix i protegeix dels afectes atmosfèrics. La coberta ha de ser totalment impermeable per evitar l’entrada d’aigua i humitats.
Les cobertes dels edificis poden ser inclinades o planes.
Els terrats i terrasses són les cobertes planes, generalment són accessibles i permeten el pas de persones. Solen ser de materials ceràmics i han de tenir una lleugera inclinació per facilitar l’evacuació de l’aigua de pluja.
Les teulades són les cobertes inclinades i poden tenir un o més pendents o vessants de formes triangulars o trapezoïdals. Les teulades generalment estan cobertes de teules, aquestes poden tenir diferents formes però la més habitual es la teula àrab.
La part inferior de la teulada acostumen a tenir una estructura de bigues o de formigó armat.
Per millorar l’aïllament tant les teulades com els terrats es construeixen amb diferents capes una d’elles de tela asfàltica.
Tancaments: és la fase de la construcció d'una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres. També formen part del tancament els bastiments, marcs, etc. Els tancaments es poden anomenar de diversos tipus segons del material amb el qual es fabriquen. Alguns exemples:
- Conglomerants aeris: els que endureixen en contacte amb l'aire.
- Conglomerants hidràulics: els que poden endurir en contacte amb l'aire i submergits en aigua.
Fonaments: Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl. Els fonaments són la base de l'edifici. És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny. Un del de fonament més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó (fotografia). En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat. Les fases de construcció dels fonaments són:
- Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny.
- Construcció dels murs de contenció.
- Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base dels pilars i columnes.
Estructura d'un edifici, funció i parts.
Cobertes: La coberta de l’edifici és la part superior que el cobreix i protegeix dels afectes atmosfèrics. La coberta ha de ser totalment impermeable per evitar l’entrada d’aigua i humitats.
Les cobertes dels edificis poden ser inclinades o planes.
Els terrats i terrasses són les cobertes planes, generalment són accessibles i permeten el pas de persones. Solen ser de materials ceràmics i han de tenir una lleugera inclinació per facilitar l’evacuació de l’aigua de pluja.
Les teulades són les cobertes inclinades i poden tenir un o més pendents o vessants de formes triangulars o trapezoïdals. Les teulades generalment estan cobertes de teules, aquestes poden tenir diferents formes però la més habitual es la teula àrab.
La part inferior de la teulada acostumen a tenir una estructura de bigues o de formigó armat.
Per millorar l’aïllament tant les teulades com els terrats es construeixen amb diferents capes una d’elles de tela asfàltica.
Tancaments: és la fase de la construcció d'una obra que consisteix a tancar les obertures amb portes i finestres. També formen part del tancament els bastiments, marcs, etc. Els tancaments es poden anomenar de diversos tipus segons del material amb el qual es fabriquen. Alguns exemples:
- Tancament metàl·lic: conjunt dels elements fets amb perfils generalment d'alumini.
- Tancament amb fusta: conjunt d'elements fets amb perfils de fusta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario